 |
 |
 |
|
Els almogàvers en la Crònica de Desclot
E són molt forts gents e leuger per fugir e per encalçar ; e són catalans, e aragonesos e serrans.
Els
almogàvers esdevenen els protagonistes d`algunes de les pàgines de Desclot, fervent
admirador d`aquesta lluitadora infanteria que també meravellarà Ramon Muntaner. Desclot
fa una descripció que ja és clàssica :
"Aquestes gents que han nom almogàvers són unes gents qui no viuen sinó d`armes, e
no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab
sarraïns e entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, enlladroint e
apresent, e·n traen molts sarraïns preses e molt d`altre haver. E d`aquell gasany viuen,
se soferen de grans malanances que altre hom no podria sofrir ; que ben estaran dos jorns
sens menjar, si mester lur és, o menjaran de les erbes dels camps, que sol no s´ho preen
res. E los adalils són cells qui.ls guien, qui saben les terres o els camins. E no porten
mas una gonella o una camisa, sia estiu o ivern, molt curta, e en les cames unes calces
ben estretes de cuir e e·ls peus bones avarques de cuir ; e porten bon coltell, e bona
correja e un foger [estri per a fer foc] a la centura, e porta cascú una bona lança, e
dos dards e un sarró de cuir a l´esquena en què porta son pa a dos o a tres jorns. E
són molt forts gents e leuger per fugir e per encalçar ; e són catalans, e aragonesos e
serrans [o sia de les serres que separen Aragó i València de Castella]"
Desclot narra amb complaença proeses individuals d`alguns almogàvers, com la d`aquell de
Tàrrega que a Calàbria saltà a terra per socorrer un company seu, o la del que vencé
amb gran facilitat un orgullós cavaller francès. Aquest darrer és descrit de la manera
següent :
"no vestì mas una gonelleta ab corda, sens camisa, e fo magre e negre del calor del
solell, e la barba que li fo molt creguda [crescuda], e sos caubells negres e longs, e
portà e·l cap un capell de cuir tot trepat, e en les cames uns cauçols de cuir, e unes
avarques de cuir e·ls peus."
Quan les forces de Pere el Gran arriben a Palerm, com a alliberadores de Sicília, tan
esperades pels sicilians, la impressió que produexin no ès gens falaguera :
"E per ço cor los cavallers venien ab lurs farsets [peça que cobreix el bust]
vestits, tots suats e negres dels garniments, e ells qe eren ennegrits per lo sol que·ls
havia colrats, e lurs vestedures ronyoses, e els almogàvers tots suats e mal vestits e
negres per raó del sol qui·ls havia tocats, les gents de Palerm
menysprearen-los..."
Desclot es complau a presentar els almogàvers bruts, suats colrats i mal vestits, molt
sovint per contrastar aquest aspecte de lluitadors ferotges amb l`elegáncia i pompós
abillament de la cavalleria francesa. El mateix rei, quan torna de la seva cavalleresca
expedició a Bordeus, els seus vassalls el veuen arribar "tot sol en son cavall, ab
les armes e·l fors ; e fou tot suat e colrat del solell e del calor qui era molt
gran". A Sicilia els almogàvers es presentaren devant eel rei i li demanaren :
"Sènyer, pregam-vos que·ns leixets passar en la Calàbria tro [fins] a mil o a dos
mília almogàvers, e que·ns hi façats posar a les galees e vourem si porem gasanyar
sobre nostres enemics qui sòn dellà ; que nós no som usats d`estar en viles en en
ciutats, que no som sabaters, en tixidors, en hòmens que sapiam res fer sinò de fet
d`armes contra nostres enemics"
R. Martì
*
| |
|
|
"ARBIL, Anotaciones de Pensamiento y
Crítica", es editado por el Foro Arbil
La reproducción total o parcial de estos documentos esta a disposición de la gente
siempre bajo los criterios de buena fe y citando su origen.
Pulse
aquí para enviar correo