Portada revista 28

Portada revista 28 Indice de Revistas La ética perfecta de la libertad

ARBIL, anotaciones de pensamiento y critica

"Els Segadors".

Durant aquests darrers anys la Generalitat, amb la seva maquinària política i econòmica ha avançat en la desnacionalizació d´Espanya per a invertar-se una artificial nació catalana.

Un dels seus mites es la cançó popular catalana "Els Segadors", que fou declarada himne oficial de Catalunya pel Parlament el 17 de febrer de 1993.

Aquesta intenciò no era nova, doncs provenía del segle XIX. El que els diputats que van votat aquesta proposta li amaguen al nostre poble, és que la cançó actual, lluny d´estar "profundament arrelada en la nostra història", és una brutal falsificació feta a la fi del segle passat. Aquesta no hi té res a veure amb la revolta de 1640, que d´altra banda, i encara que després seria manipulada, no es va iniciar amb cap motivació separatista (l´aixecament va produir-se als crits de "Visca la fe de Christ"!, "Visca lo rey d´Espanya, nostre senyor!" y "Muyra lo mal govern!").

La lletra del cant original, que palesava la religiositat profunda del poble català, recollia dites com les següents:

".../cremen albes y casulles, los calzes y les patenes, /y el Santíssim Sagrament, alabat sía per sempre/.../On es vostre capitá? Quina es vostra Bandera? / Varen treure el bon Jesús, tot cobert amb un vel negre./ Aquí s nostre capità, aquesta es nostra Bandera /..."

El 1899, després de les modificacions musicals fetes pel mestre Alió, "La Nació Catalana", va convocar un concurs per premiar una lletra que reemplacés l´autèntica, a la qual modificació es van oposar en rodó les nostres personalitats més assenyalades. Després de sostenir, majoritàriament, que d´altres cançons populars n´eren més escaients per ésser adoptades com a himne, van manifestar que, en cap dels casos, la lletra original d´Els Segadors no devia substituir-se:

"...Suposo que´s buscarà una lletra millor... donchs no crech que hi hagi á Catalunya qui la pugui fer de mérit igual ni de bon tros. Y quan aqueix poeta hi fos, y quan sortís ab una cansó mès bella è inspirada ¡quin català no la deixaría per la antiga? ¿Quin fill cambiaría las joyas de la mare per unas altras, baldament fossin les millors del mon? La antiga veritable cansó dels "Segadors" es, tot en una pessa, una pàgina de nostra historia, ... nua professiò de fé de nostres avis... Qui li vol pendre aixó, no digui pas que l´estima".

Jacinto Verdaguer

"...Considero una especie de profanació posar la má en els antichs símbols, en els quals el misteri de la antiguitat aumenta l´interés artistich... Qui fassi la nova lletra no es facil que se senti dels cops com aquell poble que poestisá l`antich cant, y aixís sa poesía no será sentida, sinó sentimental".

Joseph Torras i Bages.

Malgrat d´aquests i d´altres dictàmens de pes, el falsejament nacionalista va proseguir, tot bescanviant la nostra cançó popular tradicional de plany, en un himne de caire separatista, ple d´odi (amb el nou "bon cop de falç") i mancat de tota refèrencia religiosa. No anava equivocat mossèn Collell en les seves apreciacions:

"...y respecte á si convé ó no modificar la lletra, sols diré, que si en la cansó dels "Segadors" no s`hi sentís tan vibrant la nota religiosa, y sols hi dominés un udol imprecatori: no haurían pensat los de "La Nació Catalana" en obrir un concurs per a premiar una lletra nova que´s pot assegurar per endavant que será lletra morta"

Jaume Collell "Esclat"


Portada revista 28 Portada revista 28 La ética perfecta de la libertad

Cartas al director, sugerencias y colaboraciones

Buzon Pulse aquí para enviar correo



"ARBIL, Anotaciones de Pensamiento y Crítica", es editado por el Foro Arbil

La reproducción total o parcial de estos documentos esta a disposición de la gente siempre bajo los criterios de buena fe y citando su origen.